Capiteles Tardorromanos y Altomedievales de Hispania (ss. IV-VIII dC) Tomo 1. Tesis Doctoral Completa

Autores: Javier Angel Domingo Magaña

Publicación: Capiteles Tardorromanos y Altomedievales de Hispania (ss. IV-VIII dC), ISBN T.1279-2007/4978-84-690-784-9, 2007


Tweet

Texto completo del artículo

Resumen:

La Tesi que aquí presentem pretén omplir un buit existent en els estudis sobre els capitells peninsulars daquesta cronologia, tradicionalment centrats en conjunts locals o regionals de peces. Aquest estudi, per contra, analitza els capitells peninsulars des dun punt de vista global, tot intentant establir les diferències regionals més destacades, les influències externes més importants, fent una especial atenció a aquelles procedents del món bizantí i oriental, les influències que es produeixen entre diferents regions peninsulars, la importància exercida pels capitells que deriven dels models canònics romans i per aquells que deriven dels models bizantins, tot estudiant el tipus dedifici per al qual foren destinats, i, finalment, lanàlisi dels capitells de les esglésies que els últims anys shan situat en el centre de la polèmica sobre la seva possible cronologia en època visigoda o mossàrab.

No podíem afrontar aquest estudi sense tenir una especial cura del catàleg de peces, tot intentant reunir el màxim nombre de capitells 890, molts dels quals romanen inèdits- per tal dafrontar amb major precisió cadascun dels objectius plantejats. Un cop fet el catàleg hem dividit la península Ibèrica en vuit zones o regions, els capitells de les quals presenten algunes característiques en comú, i en primer lloc hem estudiat aquells conjunts que procedeixen dedificis o zones arqueològiques conegudes 77 en total de les quals procedeixen 387 capitells. Aquest anàlisi ens ha de permetre afinar millor la seva cronologia i a la vegada obtenir valuoses dades respecte a lús de determinats tipus de capitells en determinats edificis. Finalment, sestudien per separat aquells capitells dels quals no coneixem el seu context.

A través daquest estudi hem observat com Hispània viu al marge de les principals produccions bizantines, doncs només hem comptabilitzat cinc importacions, si exceptuem aquells capitells de la zona de Barcelona que probablement arribaren en el s. XIII dC gràcies a la expansió aragonesa pel Mediterrani. No obstant, els tallers locals introduïren en les seves produccions nombrosos elements decoratius i estructurals dorigen bizantí, principalment a partir de la segona meitat del s. VI dC i VII dC. Aquest fenomen sobserva sobretot al sud peninsular, en algunes ciutats de la importància de Mérida, Còrdova i Toledo i en nombroses villes del centre peninsular, circumstància que ens parla del prestigi que aquestes produccions tingueren entre les classes més altes de la societat. També hem pogut observar com les influències procedents del nord dÀfrica foren més freqüents a la meitat sud peninsular mentre que al nord-est hi predominaren aquelles procedents de França i al centre peninsular aquelles procedents de Toledo.

També hem analitzat la recuperació que es produeix en algunes produccions del s. VI-VII dC dels models corintis canònics clàssics romans, principalment en aquelles construccions promogudes per la cort de Toledo, com la ciutat de Recópolis o lesglésia de San Juan de Baños Cerrato, o promogudes pel bisbe Fidel de Mérida, com lesglésia de Santa Eulàlia.

Finalment, hem pogut determinar la cronologia mossàrab dels capitells dalgunes esglésies, com San Cebrián de Mazote, San Román de la Hornija o San Miguel de Escalada, que han aixecat tanta polèmica els últims anys.