Capiteles Tardorromanos y Altomedievales de Hispania (ss. IV-VIII dC) Tomo 2. Tesis Doctoral Completa.

Autores: Javier Angel Domingo Magaña

Publicación: Capiteles Tardorromanos y Altomedievales de Hispania (ss. IV-VIII dC), ISBN T.1279-2007/4978-84-690-784-9, 2007


Tweet

Texto completo del artículo

Resumen:

La Tesi que aquí presentem pretén omplir un buit existent en els estudis sobre els capitells peninsulars d’aquesta cronologia, tradicionalment centrats en conjunts locals o regionals de peces. Aquest estudi, per contra, analitza els capitells peninsulars des d’un punt de vista global, tot intentant establir les diferències regionals més destacades, les influències externes més importants, fent una especial atenció a aquelles procedents del món bizantí i oriental, les influències que es produeixen entre diferents regions peninsulars, la importància exercida pels capitells que deriven dels models canònics romans i per aquells que deriven dels models bizantins, tot estudiant el tipus d’edifici per al qual foren destinats, i, finalment, l’anàlisi dels capitells de les esglésies que els últims anys s’han situat en el centre de la polèmica sobre la seva possible cronologia en època visigoda o mossàrab.

No podíem afrontar aquest estudi sense tenir una especial cura del catàleg de peces, tot intentant reunir el màxim nombre de capitells – 890, molts dels quals romanen inèdits- per tal d’afrontar amb major precisió cadascun dels objectius plantejats. Un cop fet el catàleg hem dividit la península Ibèrica en vuit zones o regions, els capitells de les quals presenten algunes característiques en comú, i en primer lloc hem estudiat aquells conjunts que procedeixen d’edificis o zones arqueològiques conegudes –77 en total de les quals procedeixen 387 capitells. Aquest anàlisi ens ha de permetre afinar millor la seva cronologia i a la vegada obtenir valuoses dades respecte a l’ús de determinats tipus de capitells en determinats edificis. Finalment, s’estudien per separat aquells capitells dels quals no coneixem el seu context.

A través d’aquest estudi hem observat com Hispània viu al marge de les principals produccions bizantines, doncs només hem comptabilitzat cinc importacions, si exceptuem aquells capitells de la zona de Barcelona que probablement arribaren en el s. XIII dC gràcies a la expansió aragonesa pel Mediterrani. No obstant, els tallers locals introduïren en les seves produccions nombrosos elements decoratius i estructurals d’origen bizantí, principalment a partir de la segona meitat del s. VI dC i VII dC. Aquest fenomen s’observa sobretot al sud peninsular, en algunes ciutats de la importància de Mérida, Còrdova i Toledo i en nombroses vil•les del centre peninsular, circumstància que ens parla del prestigi que aquestes produccions tingueren entre les classes més altes de la societat. També hem pogut observar com les influències procedents del nord d’Àfrica foren més freqüents a la meitat sud peninsular mentre que al nord-est hi predominaren aquelles procedents de França i al centre peninsular aquelles procedents de Toledo.

També hem analitzat la recuperació que es produeix en algunes produccions del s. VI-VII dC dels models corintis canònics clàssics romans, principalment en aquelles construccions promogudes per la cort de Toledo, com la ciutat de Recópolis o l’església de San Juan de Baños Cerrato, o promogudes pel bisbe Fidel de Mérida, com l’església de Santa Eulàlia.

Finalment, hem pogut determinar la cronologia mossàrab dels capitells d’algunes esglésies, com San Cebrián de Mazote, San Román de la Hornija o San Miguel de Escalada, que han aixecat tanta polèmica els últims anys.